<< Una faula irònica sobre el record, sobre la nostra relació amb els records, sobre com el temps els esborra inexorablement >>

La vida suspesa és un text escrit des del joc teatral i la ironia de la dramaturga italiana Lucia Calamaro. Una ironia intel·ligent, salvífica, que neix de l’observació comprensiva dels personatges. Una ironia que etimològicament és una mirada distanciada amb l’objecte observat, i que fa aflorar somriures de les pors i de les incapacitats.

La vida suspesa és una faula irònica sobre el record, sobre la nostra relació amb els records, sobre com el temps els esborra inexorablement. La memòria com una feina diària a cultivar perquè el record, com diu un dels personatges, “repara incessantment les fractures entre el passat i el present. És la feina que fan els vius per calmar els morts.”

Una feina diària que a vegades es fa impossible i fa que ens abandonem a l’oblit. I a vegades es converteix en una obsessió. Tot això explicat amb una mirada compassiva i divertida i amb paraules sempre precises, increïblement humanes que fan que el públic s’emmiralli en l’acció escènica. Una identificació humana, un reconeixement entre éssers humans, compartint els mateixos dubtes, les mateixes necessitats d’amor i de punts de referència.

Roberto Romei

Descobrir, acostar i compartir són les paraules claus d’aquesta nova proposta del Teatre Tantarantana. La producció de La vida suspesa permet la trobada i l’intercanvi entre la dramatúrgia autòctona i la dramatúrgia més rellevant de l’actualitat europea, així com ampliar el coneixement, que sense cap dubte, enriqueix amb plenitud una experiència dramàtica que va més enllà d’un text.

Amb La vida suspesa de Lucia Calamaro, el teatre porta a Barcelona, per primer cop el text d’una de les dramaturgues italianes més importants del panorama europeu. Conèixer el treball de Calamaro, és acostar-se a una autora que es troba en un moment àlgid de creativitat, guardonada amb diversos premis, s’ha pogut gaudir recentment de la seva última peça Le bruit de l’autre en l’última edició del Festival d’Automne de París.

Pel Tantarantana és un honor sumar aquesta autora a altres dramatúrgies que s’han pogut gaudir durant temporades anteriors, on s’han descobert i estrenat textos d’Alice Bircht, Bernard-Marie Koltès, Stefano Massini, Jean Luc Lagarce, Fabrice Melquiot o George Tabori, entre d’altres.