<< La història de Sartre encara és igual de vàlida per plantejar-se les mateixes preguntes i els mateixos dubtes sobre conflictes humans, sobre la llibertat individual i l’ordre >>

La persona, per a Sartre, és un individu lliure i totalment responsable, però condicionat socialment, culturalment i psíquicament. Els personatges de Sartre són persones obligades a actuar, a definir-se. L’acte supera el dubte interior, ja que suposa haver escollit. L’actuació és necessària com a afirmació responsable i, també, com a fugida o oblit momentani del món interior.

A la trama de Les mans brutes, Sartre planteja situacions i preguntes contemporànies: com pot actuar un individu davant el sense sentit de la guerra, de l’assassinat, de les lluites de poder?; com uns ideals polítics esdevenen el principal motor de la vida d’un individu i com se soluciona quan aquests ideals entren en contradicció amb el sentir únic d’aquest individu? Enfrontat a un món absurd i il·lògic, avui l’individu continua necessitant actuar i no pensar, deixar de fer-se preguntes per a sobreviure en el món. I, com sempre, en els bàndols d’una guerra, darrere batalles polítiques, hi ha individus concrets, històries personals, éssers humans amb angoixes, amb esperances, amb sentiments, amb passions, ofegats i, després, oblidats per la generalitat dels conflictes.

Quan mirem les imatges de la guerra d’Ucraïna o el genocidi de Palestina i els territoris del voltant no podem evitar pensar què faríem nosaltres en la seva situació? Si fóssim un habitant d’una Ucraïna envaïda o una Palestina massacrada per un exèrcit, en guerra dia rere dia, quin posicionament tindríem? Actuaríem de manera destacada per defensar uns ideals? O bé només per supervivència? O intentaríem amagar-nos, no fer res i que tot passi ràpid? Què pot passar pel cap de cada individu que viu aquesta situació i, sobretot, de cada individu que pren partit de la lluita armada, que s’involucra fins a tal punt que es converteix en el centre i motor de la seva vida.

Sartre ubica la seva trama a la Segona Guerra Mundial, amb referències concretes i reals a feixistes, aliats o comunistes, però si despullem la trama del context concret imaginat per l’autor, establint una lluita abstracta entre els Omega i els Beta, situant les relacions humanes i les lluites interiors en un context no detallat, acostant-les a la contemporaneïtat en el llenguatge, en les relacions de gènere i en un concepte fràgil de masculinitat, la història de Sartre encara és igual de vàlida per plantejar-se les mateixes preguntes i els mateixos dubtes sobre conflictes humans, sobre la llibertat individual i l’ordre, sobre la necessitat d’actuar i el dubte interior, mostrant individus condicionats i atrapats per un sistema de joc decidit i dominat per uns pocs; un món on l’individu esdevé lleuger i insignificant i on paraules com matar i assassinar es converteixen en conceptes quotidians i lleugers, sense pes.

I d’aquí neix aquest joc dramatúrgic i escènic creat a partir de les paraules i la premissa que plantejava Sartre fa pràcticament 80 anys.

La companyia L’El·lida es crea el 2018 heretant la línia de creació encetada per Ivan Padilla dins de la companyia Retret Teatre. El 2013 Retret es va configurar com a plataforma productora dels espectacles dels seus membres. D’aquesta línia en van sorgir tres obres d’Ivan Padilla: Oceà, adaptació de la novel·la d’Alessandro Baricco, estrenada l’agost i setembre de 2013 al Versus Teatre i reposada, en la seva versió castellana, durant el mes de maig de 2014 al Teatre Gaudí de Barcelona; Sunset Park, adaptació de la novel·la de Paul Auster, estrenada el setembre de 2014 al Teatre Gaudí, i Anna Karenina, adaptació de l’obra de Tolstoi amb dues temporades al Versus Teatre, entre gener i març de 2016. La jove esposa, presentada entre desembre de 2020 i gener de 2021 al Teatre Tantarantana va reprendre el camí artístic d’aquestes adaptacions, apostant pel mateix equip artístic i per un teatre en què es donen la mà la paraula, el gest, la música i la poètica, esdevenint la línia artística de L’El·lida.

@cia.lellida

Companyia Cia. L’El·lida Dramatúrgia i direcció Ivan Padilla a partir de Les mans brutes de Jean-Paul Sartre Ajudant de direcció Lara Díez Quintanilla Interpretació Dani Ledesma, Ramon Bonvehí i Ivan Padilla Disseny d’espai sonor Cels Campos Disseny d’il·luminació Dani Gener Fotografia Txus Garcia Una producció de Cia. L’El·lida

Agraïments al Centre Cívic Parc Sandaru, Teatre Els Carlins de Manresa i Família Vall Ferrer.