#queríasermaricónperonacísudaca #sexili #queer #migrant
SINOPSI
<< Urge una revolución que nos devuelva la dignidad de la lucha, travestida y política, torcida y combativa, lencha y brillante, promiscua y valiente >>
Quería ser maricón pero nací sudaca és un cabaret contemporani que explora la migració, la sexualitat i la marginació amb un enfocament irreverent i transgressor. A través de monòlegs crus, música eclèctica que mescla cúmbia, electrònica i mariachi, i amb una posada en escena plena de ritme i color, Mazorra ens obre una finestra a la seva vida, marcada per la tensió entre la seva cultura mexicana i les promeses buides d’Europa. Es tracta d’un espectacle íntim i polític sobre les contradiccions d’una existència queer que viatja des del seu país d’origen, on s’enfronta a la discriminació per la seva sexualitat, fins a una capital LGTBIQA+, on descobreix noves formes d’exclusió vinculades a la seva identitat migrant.
LA CRÍTICA N’HA DIT
«Mazorra juga sàviament les cartes de la confessió en públic, en un acte d’honestedat i generositat al qual pocs s’atreveixen» Oriol Puig Taulé, Núvol
«Un nivel actoral altísimo, interactuando con el público, con una dramaturgia lejos de lugares comunes y con una verdad emocional que ni siquiera permite que rueden las lágrimas hasta muchos días después de haber dejado el teatro» Enid Negrete, Recomana
«Mazorra mantiene expectante al espectador rompiendo la cuarta pared y conversando e interpelando al público, así como manteniendo la distancia con escenas introspectivas de gran intensidad y belleza escénica y plástica» Ferran Baile, Recomana
INFORMACIÓ
HORARIS
Dijous a dissabtes 20:00
Diumenges 18:30
IDIOMA I DURADA
Castellà | 80 minuts
GÈNERE
Cabaret contemporani
NOTES DE DIRECCIÓ
<< Aquest text és un gest de resistència íntima, un arxiu emocional, un ritual d’exorcisme i memòria >>
Què passa quan el cos ja no encaixa en els llocs que li van ser assignats?
Passa el desajust. La incomoditat constant. La sensació d’estar sempre de més o de menys. D’ocupar un espai que no va ser pensat per a tu. Passa el silenci après, la culpa heretada, l’intent desesperat de corregir-se per sobreviure.
Quan el cos no encaixa, el món esdevé hostil. La família, l’escola, la religió, la nació, el gènere deixen de ser refugi i es converteixen en frontera. El cos comença a fallar, a emmalaltir, a fugir, a mutar. A vegades se’n va. A vegades es trenca. A vegades es reinventa.
Aquest text neix aquí: en el meu cos que no hi cap i que, malgrat tot, insisteix. Que es mou, s’anomena, s’exposa. No busco donar respostes ni construir un relat exemplar. Aquest text és un gest de resistència íntima, un arxiu emocional, un ritual d’exorcisme i memòria. Una manera d’habitar la contradicció sense resoldre-la. Perquè no encaixar no és el problema. El problema és un sistema que només admet cossos dòcils, llegibles i obedients.
COMPANYIA
Mazorra és intèrpret i pedagoga originària de Mèxic, amb residència a Barcelona des de 2015. Fundadora i directora artística del col·lectiu Parece una tontería. Actriu de la companyia Els Joglars de 2016 a 2020. El 2020 escriu i interpreta Migrant (Tantarantana, Festival Mutis), text que s’edita el 2022 de la mà d’Ediciones Mutis. Com a directora d’intèrprets ha participat en més de 10 muntatges, entre els quals destaca Girls Like That (Versus, Tantarantana, nominada a millor espectacle de petit format als Premis Butaca 2022).
FITXA ARTÍSTICA
Creació i interpretació Mazorra Acompanyament en la dramatúrgia Oriol Morales i Pujolar Acompanyament en la direcció escènica Erik Forsberg i Oriol Morales i Pujolar Disseny d’espai escènic i lumínic Edgar Mora Construcció d’escenografia Josep Pijuan Vestuari Rodrigo Muñoz Disseny de so Erik Forsberg Disseny audiovisual Queer Falafel Comunicació Paula Castillo Producció executiva Erik Forsberg Producció administrativa Làudanum Distribució a Mèxic Artistas Prado
Amb el suport a la creació a la Sala Melmac, les Beques Barcelona Crea, el CC Parc Sandaru, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Nau Ivanow. Agraïments a La Revuelta Barcelona per tot el suport incondicional. A Elizabeth Vázquez, Fran Aguzzi i a Fede Wagner pel seu talent. A l’Espai Qwerty, Can Batllo i a todis les entrevistadis i participants dels cercles de paraula Queer, especialment a Cristián, la Josa, Helena Nehme, JP Escutia, José Pescina i Translocura.
GALERIA
ACCÉS ALS MATERIALS