#queríasermaricónperonacísudaca #sexili #LGTBTQI+ #queer #cabaret #migrant
SINOPSI
<< És urgent una revolució que ens retorni la dignitat de la lluita, transvestida i política, torta i combativa, lencha i brillant, promíscua i valenta >>
Quería ser maricón pero nací sudaca és un cabaret contemporani que explora la migració, la sexualitat i la marginació amb un enfocament irreverent i transgressor. A través de monòlegs crus, música eclèctica que mescla cúmbia, electrònica i mariachi, i amb una posada en escena plena de ritme i color, Mazorra ens obre una finestra a la seva vida, marcada per la tensió entre la seva cultura mexicana i les promeses buides d’Europa. Es tracta d’un espectacle íntim i polític sobre les contradiccions d’una existència queer que viatja des del seu país d’origen, on s’enfronta a la discriminació per la seva sexualitat, fins a una capital LGTBIAQ+, on descobreix noves formes d’exclusió vinculades a la seva identitat migrant.
INFORMACIÓ
HORARIS
Dimarts a dissabtes 20:00
Diumenges 18:30
* Els dies 13 i 14 de juny no hi haurà funció al teatre.
IDIOMA I DURADA
Castellà | 80 minuts
GÈNERE
Cabaret contemporani
PREUS
Entre 11’50€ i 24€. Més informació sobre preus, descomptes i abonaments en el següent enllaç.
CONDICIONS DE LES SALES
La Sala Àtic 22 no és accessible per persones amb mobilitat reduïda, l’accés es fa per escales i l’espai no disposa d’ascensor. Més informació sobre l’accessibilitat del teatre en el següent enllaç.
NOTES D’AUTORIA
<< Aquest text és un gest de resistència íntima, un arxiu emocional, un ritual d’exorcisme i memòria >>
Què passa quan el cos ja no encaixa en els llocs que li van ser assignats?
Passa el desajust. La incomoditat constant. La sensació d’estar sempre de més o de menys. D’ocupar un espai que no va ser pensat per a tu. Passa el silenci après, la culpa heretada, l’intent desesperat de corregir-se per sobreviure.
Quan el cos no encaixa, el món esdevé hostil. La família, l’escola, la religió, la nació, el gènere deixen de ser refugi i es converteixen en frontera. El cos comença a fallar, a emmalaltir, a fugir, a mutar. A vegades se’n va. A vegades es trenca. A vegades es reinventa.
Aquest text neix aquí: en el meu cos que no hi cap i que, malgrat tot, insisteix. Que es mou, s’anomena, s’exposa. No busco donar respostes ni construir un relat exemplar. Aquest text és un gest de resistència íntima, un arxiu emocional, un ritual d’exorcisme i memòria. Una manera d’habitar la contradicció sense resoldre-la. Perquè no encaixar no és el problema. El problema és un sistema que només admet cossos dòcils, llegibles i obedients.
COMPANYIA
Mazorra és intèrpret i pedagoga originària de Mèxic, amb residència a Barcelona des de 2015. Fundadora i directora artística del col·lectiu Parece una tontería. Actriu de la companyia Els Joglars de 2016 a 2020. El 2020 escriu i interpreta Migrant (Tantarantana, Festival Mutis), text que s’edita el 2022 de la mà d’Ediciones Mutis. Com a directora d’intèrprets ha participat en més de 10 muntatges, entre els quals destaca Girls Like That (Versus, Tantarantana, nominada a millor espectacle de petit format als Premis Butaca 2022).
FITXA ARTÍSTICA
Creació i interpretació Mazorra Acompanyament en la dramatúrgia Oriol Morales i Pujolar Acompanyament en la direcció escènica Erik Forsberg i Oriol Morales i Pujolar Disseny d’espai escènic i lumínic Edgar Mora Disseny de so Erik Forsberg Disseny audiovisual Queer Falafel Comunicació Paula Castillo Producció executiva Erik Forsberg Producció administrativa Làudanum
Amb el suport a la creació a la Sala Melmac, les Beques Barcelona Crea, el CC Parc Sandaru i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
GALERIA
ACCÉS ALS MATERIALS