En un possible passat massa recent tres bugaderes canten mentre renten la roba. Una no parla, però balla, una altra parla una altra llengua, i l’altra espera a què arribi el seu amant. Fan safareig, parlen d’amors, dels mals d’amors.

Enfrontat, en un possible futur massa proper on el llenguatge ha canviat la manera d’entendre la realitat, tres noies s’intenten entendre entre elles. Una parla amb les mans, una altra escriu poesia i una altra, busca paraules que no existeixen per poder avançar, per escapar. Dues realitats distants, sis personatges i tres actius, cançons populars i filosofia lingüística per entendre que hem d’entendre diferent.

“Espectacle resultant de la residència artística de temporada 20-21 de la companyia Com Un Llum al Teatre Tantarantana, amb el suport d’ATIC Associació Teatral d’Innovació i Complicitats.

A través de la contraposició de les dues temporalitats es vol conduir a l’espectador cap a la reflexió de com concebem el temps i l’amor a través del llenguatge. Plantejant la possibilitat de concebre una nova realitat a partir d’entendre diferent la forma en què ens relacionem un als altres i creixem en societat. Imaginant conceptes pels quals encara no tenim paraules que ajudin a construir un futur millor.

L’obra sorgeix a partir de la següent reflexió: l’expressió “fer safareig” és l’acte de parlar de xafarderies, sovint relacionades amb l’amor, malgrat que ens costa molt expressar amb paraules què és l’amor. Què passaria si eliminéssim la paraula “amor” del diccionari?

El projecte vol recuperar els cants populars de bugaderes a través dels quals en la tradició oral es transmetien les xafarderies. Un dels objectius és recuperar i portar a escena els cants a cappella integrats a l’escenificació, així com trobar noves formes i llenguatges en el món del teatre musical.  

Quant a l’objectiu discursiu, es vol fer una reflexió crítica sobre la construcció cultural de l’amor a partir del llenguatge, així com plantejar diferents concepcions del temps com a formes culturals. 

Un altre dels objectius del projecte és visibilitzar la Llengua de signes catalana com una part fonamental de la cultura i el llenguatge d’una societat, i com formes complementàries d’expressió. És per això que es vol comptar amb un dels personatges que parli en Llengua de signes.

Marià Llop