#soloqueríabailar #pinabausch #AlguienSeVieneAQuemarLaAgencia #BailarinaTerrorista
SINOPSI
<< Com acaba una ballarina amb una condemna de trenta anys de presó per un acte terrorista? >>
Solo quería bailar és una tragicomèdia sevillana punk, narra en primera persona la història de la Pili, una ballarina que és a la presó perquè va acabar jarta (com diria ella) de la institució i de la seva burocràcia, i es va convertir en terrorista, tot i que no pas tan bona com li hauria agradat ser.
La Pili parla en andalús; és divertida, escatològica i beneita, o això és el que li han repetit sempre. Tanmateix, el seu discurs, aparentment naïf i desendreçat, amaga una denúncia encertada del sistema.
La seva ràbia no s’adreça únicament contra l’administració pública i els seus entrebancs burocràtics. Tampoc contra el seu pare castrador, ni és una revenja contra els seus professors de dansa. És un acte kamikaze d’amor per part d’algú que mai l’ha tingut.
LA CRÍTICA N’HA DIT
«Sergio Martínez Vila exprime el compás y la musicalidad de las descarnadas y sinceras palabras de la novela de Greta García para que Alberto Velasco se vuelva maestro de ceremonias de un minué lleno de instinto, rabia e ingenuidad.» Luis de Otero, Prensa Social
«Olalla Hernández se adueña del espíritu de Pili desde el primer minuto y, durante hora y cuarto de montaje, enamora al público y se lo mete en el bolsillo porque muestra su yo más auténtico, más rebelde y combativo para hacer frente a una vida que no parece sonreírle nunca. (…) El montaje resulta más que interesante, desgarrador, divertido, emocionante, amargo, hipercrítico contra el sistema y realista a la vez. ¡No te lo pierdas!» Jose Miquel Vila, Diario crítico
«La escenografía, sencilla y doblemente carcelaria (el lugar físico en el que está Pili y la cárcel que le ha supuesto la danza), es un bello acierto. También el movimiento corporal de Olalla Hernández, mínimo y ajustado.El montaje recibió una larga ovación en la tarde de su estreno.» Mercedes L. Caballero, Babelia de El País
INFORMACIÓ
HORARIS
Dissabte 20:00
Diumenge 18:30
IDIOMA I DURADA
Andalús | 80 minuts
GÈNERE
Tragicomèdia sevillana punk
NOTES D’INTERPRETACIÓ
<< I per a mi, Pili, és una heroïna en el sentit menys estricte de la paraula>>
Per què quan vaig llegir Solo quería bailar de Greta García vaig sentir una punxada en l’estómac? Per què vaig riure i vaig plorar tant amb ella? Per què em va colpir i vaig sentir la ràbia que mou a Pili?
Perquè la de Pili és, d’alguna forma, la història de totes aquelles que un dia vam creure, somiar i sentir vaticinar que en algun moment l’art ens retornaria tota la devoció que en ell vam posar. I per a mi, Pili, és una heroïna en el sentit menys estricte de la paraula. És una persona totalment invalidada pel sistema: pel sistema patriarcal, per l’educatiu, pel de les administracions públiques, pel sistema penitenciari, i malgrat això, Pili té dins d’ella la ràbia d’un animal que lluita per no extingir-se.
Hi ha en Pili una manera molt còmica d’explicar-nos la seva tragèdia, ella té una manera molt brutal de tocar-nos el cor, de connectar-nos amb els nostres anhels. És la de Pili, una crida a l’acció, una reivindicació de qui destorba en la societat, de qui surt del motlle. I és també una catarsi davant l’absència d’amor.
La història de Pili es diu Solo quería bailar, perquè la protagonista és ballarina, però bé podria haver-se anomenat Solo quería una vivienda, Solo quería ganarme la vida dignamente, Solo quería vivir en paz o Solo necesitaba que me quisieran. En definitiva, formem part d’un sistema que controla les nostres vides, que ens porta a l’individualisme i a una apatia que ens paralitza davant la injustícia, convertint-nos en simples espectadores que observen com ens prenen el que ens correspon com a societat.
EQUIP ARTÍSTIC
Aquest projecte neix de l’impuls de l’actriu rodenya Olalla Hernández, que després de llegir la novel·la de Greta García, es proposa donar cos i veu a Pili, protagonista de Solo quería bailar.
A partir d’aquí, el dramaturg asturià Sergio Martínez Vila s’incorpora al procés per traslladar el treball de Greta del llenguatge narratiu al dramàtic, sabent condensar l’essència d’una protagonista incòmoda i lluminosa, portant la seva veu a un territori escènic directe, viu i sense concessions.
La direcció de la peça recau en l’actor, ballarí i creador val·lisoletà Alberto Velasco, amb un recorregut artístic que situa el cos i la identitat en el centre de la seva recerca escènica, i que en aquest treball aporta una mirada plàstica que articula i expandeix el llenguatge de l’escena.
Des d’aquestes tres mirades, el projecte es construeix com un espai de trobada entre paraula i cos, on la història de Pili ressona també en les trajectòries de les seves creadores i en la cerca compartida d’altres formes de resistència.
@olalla_hernandez @albertovelasco @sergiomartnezvila @mellamangrieta
FITXA ARTÍSTICA
Idea original i interpretació Olalla Hernández Dramatúrgia Sergio Martínez Vila, basada en la novel·la homònima de Greta García Direcció Alberto Velasco Disseny d’escenografia Alberto Velasco Disseny d’il·luminació Manuel Tejera i Alberto Velasco Espai sonor Carlos Gorbe Coreografia Alberto Velasco Col·laboració en coreografia Olga Magaña Vestuari Noelia Lebrato Producció executiva Olalla Hernández Direcció de producció Inmaculada Almagro Comunicació Josi Cortés Taller d’escenografia Jesús Hernández Fotografia i vídeo promocional Daniel Jaén Disseny gràfic Geraldine Leloutre Veus en off Esperanza Guardado, Elena Martín i Carlos Gorbe
GALERIA
ACCÉS ALS MATERIALS