Amb les tres versions de Swimming pool se m’ha fet  evident  com  els personatges i els conflictes es modifiquen subtilment, però  de  manera profunda, segons qui l’interpreta. La versatilitat de l’obra ha fet possible que pugem  a  l’escenari  personatges  amb  gèneres  i  identitats  sexuals  diferents, sense que aquestes siguin el focus del conflicte o marquin el caràcter.

Muntar tres  obres alhora m’ha  fet  entendre les  infinites possibilitats que  hi ha de portar a escena un mateix text. Sovint les decisions que prenem a l’hora de dirigir inevitablement ens impossibiliten totes les altres, però tenir l’oportunitat  de  fer  tres  muntatges  et  demostra  com  de  vàlides  son  totes  les opcions. I sobretot et permet aprofundir en la complexitat del text.

Una posada en escena emmarcada  en  un  verd  intens  de  gespa  artificial  i roba benestant adverteixen que la bona aparença només és un miratge per ocultar les ferides i la trencadissa dels quatre  personatges.  Ningú  està preparat per assumir el que fa mal i a la vegada és l’única manera d’avançar.

Fer Rivas, directora