<< Una història sobre una família que vol trencar amb tot i recuperar la proximitat amb la natura>>

Des de petit, m’han fascinat els viatges espacials. Volar fins a altres planetes. La immensitat i la pau de l’espai exterior. Llocs on encara no hagi arribat el soroll o l’enfrontament. Malgrat que, la vida, emergeix del soroll i l’enfrontament.

UN BILIÓ D’ESTELS… és una història familiar, propera, que ens permet fer preguntes molt llunyanes. Sobre l’existència de Déu i l’origen de la vida. Sobre la família i les relacions que teixim en aquest context de precarietat i alts i baixos provocats per la velocitat i la saturació a la que vivim sotmesos. Una història que ens presenta una família que es planteja trencar amb tot, allunyar-se’n i recuperar la proximitat amb la natura. Una possibilitat que, avui, gràcies al teletreball, ens planta davant d’un conflicte interessant: ciutat o camp? Cultura o natura? Caminar o córrer? Terra o Metavers?

En només dues generacions, la vida a la Terra s’ha transformat. Els pares d’avui vam viure, amb sorpresa i il·lusió, l’aparició de les pantalles. Els nostres fills projecten les seves vides dins d’elles, oblidant-se, potser, d’un món real que agonitza, condemnat a perdre el protagonisme que ha tingut durant milions d’anys.

Vivim a un món on la tecnologia difumina les fronteres de la precarietat. Un món on les amenaces, els reptes i la incertesa dibuixen un futur que ja no fa tanta il·lusió. Un món on la crisi dels trenta comença als quinze. On ningú es vol fer gran perquè l’experiència o la maduresa cotitzen baix, desplaçades per les respostes ràpides, sintètiques i superficials d’un món virtualment sempre jove. Un món que sembla seguir amb sorprenent precisió les previsions distòpiques d’Huxley, Orwell o Bradbury (que ni ells mateixos haguessin cregut tan encertades).

Amb UN BILIÓ D’ESTELS… us proposo un viatge fins a les fronteres de tot allò conegut per sacsejar la nostra perspectiva antropocèntrica i parlar de la VIDA, en majúscules, amb una intenció: entendre la vida en minúscules. Les vides petites i insignificants de cadascun de nosaltres. La del veí, que poc ens importa. La dels dofins, que ni coneixem. La de les vaques que mengem. La dels estels, que són tan lluny. La de qualsevol ésser, petit i insignificant, que, tanmateix, és màgic. Un miracle. En la seva aparició. En la seva existència.

Ivan Andrade, autor i director