#ElGegantDelPi #30anysTantarantana
DESCRIPCIÓ DE L’ESPECTACLE
En Pau és un home de 33 anys, l’edat de Crist. S’acaba de comprar un pis amb la seva dona al barri del Raval de Barcelona. És feliç amb la seva feina i la Judit. S’estimen, es miren amb amor i tendresa mentre van traient de les caixes tots els objectes i els col·loquen al seu lloc: un cartell de Tortell Poltrona, un electrocardiograma, fotos, fotos de família feliç; un dinar de Nadal, Setmana Santa, un salt a la piscina… recorda com estimava el seu avi. El seu avi era franquista.
NOTES D’AUTORIA
El gegant del Pi és una monòleg escrit per un actor, Pau Vinyals, i en aquest cas interpretat pel mateix autor. És un procés de creació per trobar les paraules de tots els silencis que habiten una família, un poble. Un viatge del poble a la ciutat i de la ciutat al mig del bosc i del bosc al menjador de casa. De l’espai públic al privat. El gegant del Pi és una autoficció de l’herència rebuda, d’un intent per encarar la construcció d’una llar. Què ha fet la meva família per defensar les seves propietats? De què seríem capaços per defensar casa nostra? Què faríem per salvar un fill?
La tribu pot servir per ajudar-nos mútuament o per agafar les armes i lluitar contra l’altre. Ens fa por i temem que ens prenguin el que creiem que és nostre, el que ens pertoca. Poques vegades ens preocupem realment per si estem ofegant l’altre. Ens fa massa por morir, veure morir els nostres i en aquest acte de salvació trepitgem el que ens fa nosa. Aquesta peça parla del feixisme que irremeiablement portem dins.
El meu avi va morir quan jo tenia 10 anys. El recordava meravellós i ple d’amor, com un home que sabia escoltar i estimar. Un dia, la meva mare, com qui no vol la cosa, em va explicar que als 28 anys, durant la Guerra Civil, havia decidit lluitar al bàndol franquista. En aquell moment, encara ben petit, em va semblar anecdòtic, que no tenia res a veure amb mi. Amb el temps, però, aquest fet m’ha generat una distància dolorosa amb el seu record. És de fet, aquesta confessió la catalitzadora del qüestionament de la meva identitat, l’educació rebuda, de les bases per construir el meu futur, per assentar els meus valors i gestionar els meus privilegis.
Pau Vinyals
INFORMACIÓ
HORARIS
DIMECRES 20:30H
DIJOUS 20:30H
DIVENDRES 20:30H
DISSABTE 20:30H
DIUMENGE 19H
IDIOMA I DURADA
Català | 80 minuts
ACTIVITAT PARAL·LELA
Col·loqui postfunció amb Victoria Spunzberg, dramaturga i professora, i la companyia: 20 de gener de 2023
Col·loqui postfunció amb la companyia: 2 de febrer de 2023
PREUS
Entrada anticipada a 15€ fins al 4 de gener, limitada a les primeres 30 entrades per sessió.
Entrada a 17€ a partir del 5 de gener al web.
Entrada general a 22€ a partir del 5 de gener a taquilla.
DESCOMPTES
14€ Butaca jove (menors de 25 anys), estudiants d’arts escèniques, targeta acreditativa de discapacitat i descompte atur (aquests descomptes requereixen acreditació).
14€ Descompte de grups a partir de 10 persones.
17€ Carnet de biblioteques, Carnet TresC, Carnet Jove i majors de 65 anys.
ABONAMENTS
ABONAMENT 4 L’esporàdica: 58€ per a 4 entrades
ABONAMENT 6 L’amiga: 84€ per a 6 entrades
ABONAMENT 10 La més fan: 130€ per a 10 entrades
Descarrega’t el material de premsa
FITXA ARTÍSTICA
COMPANYIA
CASSANDRA PROJECTES ARTÍSTICS
COPRODUCCIÓ
AMICI MIEI PRODUCCIONS SL
SALA LA PLANETA DE GIRONA
TEATRE MUNICIPAL DE BANYOLES
TEATRE JARDÍ DE FIGUERES
AUTORIA I INTERPRETACIÓ
PAU VINYALS
DIRECCIÓ
JÚLIA BARCELÓ
PAU VINYALS
DISSENY D’ESCENOGRAFIA I IL·LUMINACIÓ
JUDIT COLOMER MASCARÓ
DISSENY ESPAI SONOR
ARNAU VALLVÉ
FIGURINISTA
JOAN ROS
ASSESSORIA DE MOVIMENT
LAURA VAGO
PRODUCCIÓ EXECUTIVA
JÚLIA SIMÓ PUYO
DISTRIBUCIÓ
GUILLEM ALBASANZ
AJUDANTIA DE DIRECCIÓ EN PRÀCTIQUES
MIQUI URIZ
TAMBÉ ET POT INTERESSAR…
GEORGE KAPLAN
Una comèdia sobre les relacions del poder i l’espectacle.
De la cia La Bella Otero de Pablo Macho Otero, Emma Arquillué i Yaiza Ares.
MI MADRE EN BRAGAS
És arrencar-te el cordó umbilical a tu mateixa amb un crit de guerra, i mirar les teves sàvies avantpassades als ulls una nit de lluna plena i dir-los…Perdoneu, eh? Però a mi, si no us sap greu, deixeu-me en pau d’una vegada.