DESCRIPCIÓ DE L’ESPECTACLE
Ghosting, benching, sadfishing… Paraules que maquillen una dolorosa realitat: passen de tu. I així es devia sentir Werther, el personatge de Goethe, en el seu intent de conquerir a Lotte. L’autor alemany es va obrir en canal en aquest blogbuster començant un negoci amb el seu propi dolor. En un món on se’ns imposa “ser diferents i autèntics” constantment, estem comercialitzant les nostres llàgrimes?
Les penes del jove Werther és un espectacle d’estímuls i contrastos a partir de l’obra de Goethe, al voltant de la mercantilització de la tristesa, el feixisme emocional i la identitat com espectacle. Des de quan el dolor s’ha convertit en una font de negoci?
La Mel Salvatierra és actriu i a la fi ha aconseguit el seu desig: fer un monòleg a partir del Werther de Goethe. Tanmateix, el procés d’aquesta obra serà tot un mal de cap. A partir d’una sola actriu, un muntatge frenètic i molt d’humor negre, es serveix un espectacle en forma de neovarietés, farcit de referents millennials com la cultura Emo, els mems trists o Lana del Rey.
INFORMACIÓ
HORARIS
DIMECRES 20H
DIJOUS 20H
DIVENDRES 20H
DISSABTE 20H
DIUMENGE 18:30H
IDIOMA I DURADA
Català i castellà | 75 minuts
ACTIVITAT ESPECIAL
Col·loqui postfunció amb la companyia: dijous 25 de maig
INFORMACIÓ D’INTERÈS
Aquest espectacle inclou llums estroboscòpiques.
En les funcions accessible i relaxades les localitats són sense numerar.
PREUS
Entrada anticipada a 15€ fins al 27 d’abril, limitada a les primeres 15 entrades per sessió.
Entrada a 17€ a partir del 28 d’abril de setembre al web.
Entrada general a 22€ a partir del 28 d’abril a taquilla.
DESCOMPTES
14€ Butaca jove (menors de 25 anys), estudiants d’arts escèniques, targeta acreditativa de discapacitat i descompte atur (aquests descomptes requereixen acreditació).
14€ Descompte de grups a partir de 10 persones.
17€ Carnet de biblioteques, Carnet TresC, Carnet Jove i majors de 65 anys.
ABONAMENTS
ABONAMENT 4 L’esporàdica: 58€ per a 4 entrades
ABONAMENT 6 L’amiga: 84€ per a 6 entrades
ABONAMENT 10 La més fan: 130€ per a 10 entrades
Descarrega’t el material de premsa
ACCESSIBILITAT
FUNCIÓ RELAXADA:
Dijous 11 de maig de 2023
(sessió matinal)
Sessió matinal amb un ambient acollidor i distès, que compten amb regles més tolerants durant la funció, pel que fa al moviment, al soroll i les entrades i sortides del públic.
ABANS DE VENIR…
No té entreacte.
No hi ha llums estroboscòpiques.
No es fa servir llenguatge malsonant ni ofensiu i no conté escenes de sexe ni violència.
L’accés a l’Àtic es fa a través d’escales. No és accessible amb mobilitat reduïda.
Preu: 7’25€ (Les educadores i monitores no paguen).
Per assistir a aquestes sessions matinals cal fer la reserva de les localitats a través del correu electrònic taquilles@tantarantana.com. També, ens pots trucar al 93 4417022 o bé, enviar un Whatsapp al 645 878236.
FUNCIÓ ACCESSIBLE:
Dijous 18 de maig de 2023,
20 h
Un espectacle accessible per:
Persones amb discapacitat visual o baixa visió i persones amb discapacitat auditiva.
La sala Àtic 22 no és accessible per persones amb mobilitat reduïda.
Compta amb les mesures d’accessibilitat:
Audiodescripció, interpretació en llengua de signes, subtítols, bucle magnètic i so amplificat.
Preu: 14€ amb la Targeta acreditativa de discapacitat.
Aquesta opció es a través de la web aplicant de forma manual el descompte.
FITXA ARTÍSTICA
PRODUCCIÓ
TANTARANTANA
AUTORIA I DIRECCIÓ
MIQUEL MAS FIOL
AJUDANTIA DE DIRECCIÓ
LLUÍS OLIVER
INTERPRETACIÓ
MEL SALVATIERRA
DISSENY D’ESCENOGRAFIA I IL·LUMINACIÓ
ISABEL JOANIQUET
DISSENY DE VESTUARI
JÚLIA LÓPEZ I MELIÀ
DISSENY DE VISUALS
BERTA GALVANY
ASSESSORAMENT DE COS
CARME MILÁN
EN PRÀCTIQUES
MAR BERLANGA
TÈCNIC
IVAN CHAMORRO
COMUNICACIÓ I XXSS
CRISTINA RODA
PREMSA I ACCESSIBILITAT
ANA CANDELA CAMPELLO
DISSENY GRÀFIC I AUDIOVISUAL
ALEXANNDRA GARCÍA
DISTRIBUCIÓ
ÀFRICA ESTRÍNGANA
FOTOGRAFIES
ROSER BLANCH
#ResidènciaDirecció #FàbricadeCreació #30anysTantarantana
DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE
Aquesta 30a temporada presentem un nou projecte com a Fàbrica de creació: la RESIDÈNCIA DE DIRECCIÓ. Un projecte d’especialització en direcció escènica que permet la direcció de dues produccions durant dues temporades consecutives.
NOTES D’AUTORIA
“Les penes del jove Werther” forma part de la “trilogia de la condició mil·lennial”, que pretenen ser tres obres d’un marcat estil generacional. A “Càndid o l’optimisme”, la primera part, vam criticar la pressió social per ser feliç costi el que costi, i ara, amb aquesta segona obra, volia explorar l’altra cara de la moneda: el negoci de la tristesa. Per fer-ho, vaig escollir com a referència el “Werther” de Goethe. El mateix Goethe, als 23 anys, va plasmar els seus propis maldecaps en el personatge de Werther, un jove romàntic enamorat d’una dona casada que acaba entrant en una espiral autodestructiu. Werther es va convertir en el suïcida més famós de la història de la literatura i l’obra es va convertir en un autèntic fenomen de masses. L’editorial es va fer rica gràcies a Werther, i la gent va adoptar el seu estil de vestir i va imitar escenes de la seva trista vida. Es van crear fins i tot ventalls, quadres, tasses i altres objectes amb les imatges més impactants de la novel·la. El dolor de Goethe reflectit a les pàgines de Werther es va convertir en una font de riquesa per a moltes persones. Això em va fer reflexionar: avui dia, exposar el nostre malestar s’ha convertit en una manera de guanyar diners?
Està passant una cosa. Hem passat de fotos somrients amb filtre València a mostrar selfies desenfocades amb pijama, tot per demostrar el nostre jo més “autèntic”. Busquem transmetre sinceritat a través de les xarxes socials, però sense adonar-nos que aquesta cultura del “moderneo”, basada en fotos borroses i sèries autoficcionals decadents, no deixa de ser una forma de buscar el nostre jo personal entre la pressió per destacar en el nostre jo públic. I és que exhibir el nostre malestar per les xarxes no és una estratègia tan subversiva com sembla. L'”autenticitat” també s’ha convertit en un producte: no tenir filtres, exhibir la tristesa, revelar que ens sentim com una merda són uns dels aspectes de la performance del consumisme. En l’actualitat, mostrar-se “únic i diferent” resulta extremadament complex. Denunciem la nostra ansietat per demanar ajuda o intercanviem malestar per likes?
Amb tot, no podíem abordar la qüestió de la tristesa i el consumisme sense utilitzar l’humor negre, tan escàs avui en dia. El muntatge està ple d’escenes irreverents que no són aptes per a públics amb pell fina. El gran mosaic de la tristesa contemporània que hem intentat crear és políticament incorrecte, sí, però hem intentat fer-ho des de l’humilitat i des del patetisme. Des del patetisme del “pathos” grec. Ens hem rigut de tot i de nosaltres mateixos, sí, amb l’objectiu de generar vincles, que parlem i ens enfotem de tot aquest dramón gros que és el nostre dia a dia. Veure com aquesta pressió constant per mostrar-se “diferents” és un malestar compartit.
Ara només queda que patiu aquest espectacle i que, malauradament, entreu a gaudir-lo. O a intentar-ho, almenys. Estem molt tristos i hem fet el que hem pogut per salvar aquest muntatge. Espereu-vos el pitjor. Però, segur? 😉
Miquel Mas Fiol, director
MENCIÓ ESPECIAL
Menció especial a la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació com a espai col·laborador.
TAMBÉ ET POT INTERESSAR…
APRENDRE A NEDAR
Un cant a la recerca, un intent de construir la nostra pròpia identitat.
De Sasha Marianna Salzmann, una de les dramaturgues més rellevants de l’actual escena teatral berlinesa.