#FàbricadeCreació #ElCicló #30anysTantarantana

L’Adam i l’Eva, la típica parella perfecta que tots coneixem, han organitzat un sopar d’amics per inaugurar el pis que s’acaben de comprar. Mentre esperen, el David, el solter del grup, els anuncia que els vol presentar la seva nova xicota. Fins aquí tot normal, el típic sopar de parelles. El problema serà que, segons l’Adam, és impossible que el David tingui parella perquè no hi ha persona al món amb qui es pugui entendre. La sorpresa serà quan en David els expliqui que ella ja és allà, al nou pis. I és que la parella del David no és precisament… típica. Què podem fer quan ens han ficat al cap que necessitem trobar la nostra mitja taronja per ser feliços? Una obra sobre fílies, prejudicis i relacions.

El programa de Suport a la Creació: Companyies en Residència ‘El Cicló’ és un projecte d’acompanyament artístic destinat a companyies teatrals independents que permet fer una coproducció de dos espectacles que seran presentats durant les temporades 2022-23 i 2024-25. +INFO

EL MOTOR SERÀ UNA REVELACIÓ, UNA PETITA BOMBA, QUE D’ENTRADA POT SEMBLAR DELIRANT.

A La Canina ens plantegem cada espectacle com un joc nou, encara per inventar, on crearem el taulell, les cartes, les normes i amb el qual, després sabem que jugarem sense prendre’ns massa seriosament. La nostra creació, fins al moment, diria que és eclèctica i variada malgrat que tenim molt clar el rumb que volem seguir com a companyia i pel qual hem apostat fort en aquesta nova peça, Mitja Taronja.
Partim d’una situació vista sovint (potser massa, diran molts) en teatre, el sopar d’amics. Ho fem a consciència, volíem jugar a una obra “olla a pressió”, tot i que l’hem portat al nostre terreny. El motor serà una revelació, una petita bomba, que d’entrada pot semblar delirant i que intentem aterrar per tal de permetre’ns tensar la relació paradòxica entre la humanització dels objectes i la instrumentalització de les persones.
També hem volgut posar prova la relació entre allò que diem i allò que pensem realment, entre allò desitjat i allò acceptable, veure qui són els personatges dins del seu cap, convertir els seus pensaments més íntims en material que creiem que forma part de l’imaginari col·lectiu.
Tot això per dir que, al capdavall, entre tota aquesta arqueologia de les relacions humanes, hem fet un homenatge a les pel·lícules romàntiques de la nostra pre-adolescència. Llàstima que la vida no sigui una pel·li romàntica de la Meg Ryan.

Sílvia Navarro i Perramon
Autora i directora