#FÀBRICADECREACIÓ

El Tantarantana, dins del Programa d’Educació i Cultura com a fàbrica de creació, col•labora amb l’assignatura d’interpretació de 1r curs del Batxillerat en Arts Escèniques de l’Institut Milà i Fontanals.

La directora i dramaturga Begoña Moral i l’actor i director d’escena Rodrigo García Olza, professionals de les arts escèniques en actiu al nostre teatre, imparteixen l’assignatura anual de Pràctiques Escèniques, que suposa el contacte directe de les i els alumnes amb l’espai escènic i l’equipament tècnic d’un teatre professional.

El Projecte de Batxillerat d’Arts Escèniques suposa per als alumnes una entrada al món del teatre des d’una vessant totalment pràctica, a través d’un procés de creació participatiu i seguint totes les passes d’una producció teatral professional. Es treballa per potenciar el coneixement de diferents llenguatges escènics, el treball en equip i la llibertat expressiva. Els objectius de l’assignatura són l’exploració, la creació, el gaudi i de la celebració del fet escènic, tant durant els assajos com durant les funcions.

Rumb on?

Després de la guerra llunyana i inefable, els vencedors tornen a casa. Odisseu tracta d’arribar fins a Penèlope, però és això possible ja? En què es converteix algú després del combat? Com tornar amb les mans ensangonades? On tornar? Qui espera encara? Fins quan es pot esperar? Qui es vol quedar esperant?

El nàufrag arriba fins a Ítaca, sense vaixell i, potser també, sense seny. Ha valgut la pena? És la societat de consum una causa lícita per a la matança? Hi ha alguna causa legítima? Una nació o una persona poden entrar en guerra, però, i sortir-ne? Potser per això cal ser travessat pel cant de les sirenes o la mirada del ciclop. Potser només cal que ens adonem d’una cosa: ens hem convertit en porcs i encara construïm armes de destrucció massiva com el cavall de fusta que escopia foc o com el capitalisme. Pot ser que el contrari a guerra sigui creació i només explicant històries puguem navegar cap a això que anomenem humanitat? Què volem que faci a partir d’ara Telèmac, que estudia en un institut d’arts escèniques i s’identifica com a no binari?

Gràcies, Roland Schimmelpfennig, per aquest text que qüestiona tots els rumbs i per afavorir aquesta estrena nacional de naturalesa tan particular. Gràcies també, Albert Tola, per la teva premiada tasca de traducció i pel teu exemplar antecedent al projecte que emmarca aquesta posada en escena. Moltes gràcies, Julio Álvarez i tot l’equip del Teatre Tantarantana, per un entusiasme i generositat commovedores. I moltes gràcies també Begoña Moral, Guillem Motos i tot l’equip de l’Institut Mila i Fontanals de Barcelona per fer equip i per l’obertura cap a aquesta col·laboració. Alumnes, gràcies per aquesta odissea.

Rodrigo García Olza.

Tinc la sensació que aquest joc entre les formes dramàtiques li permet accedir a una estructura consistent però porosa, en què habita una lectura contemporània d’aquest clàssic, també metafísica i qui sap si oberta a la ciència a causa de tots els nivells imaginari que transita. He tingut el privilegi de reconèixer un to especial: la seva particular combinació entre ironia i poesia. De vegades, la seva poesia és irònica, d’altres, el sentit de l’humor del text està en contrast amb el seu talent retòric; finalment, Roland Schimmelpfennig desplega amb seriositat la magnificència del seu llenguatge literari.

Albert Tola.

Espectacle sobre el  text de Roland Schimmelpfennig amb  traducció al castellà d´Albert Tola i la col·laboració de les alumnes per la traducció a les seves llengües maternes.