Te deix, amor, la mar com a penyora és l’adaptació teatral del relat homònim de Carme Riera. Malgrat ser publicat el 1975, continua sent una història revolucionària i plena de valentia. Una història d’amor impossible situada al bell mig de Mallorca, embolcallada per la mar. Un amor que té massa en contra i ben poc a favor. Un amor, que malgrat trobar-se constantment amenaçat per la seva pròpia fi, és tan real i tan intens que ja mai més podrà ser oblidat. D’aquest amor ja fa molt de temps, però l’Aina, encara pot sentir el tacte de la seva amant, la seva veu, la seva olor.

Te deix, amor, la mar com a penyora és una obra poètica que s’inicia quan l’Aina (Gina Clotet) recorda la curta, però intensa, relació amorosa que va viure anys enrere. Els seus records cobren vida i apareixen en escena en forma d’una Aina adolescent (Judith Corona) i d’una professora de literatura apassionada per les petites coses, la Maria (Rafaela Rivas). És un espectacle delicat i sensible amb projeccions que inunden el teatre de mar i amb música en directe a càrrec de la cantant balear Clara Gorrias.

Espectacle resultant de la residència artística de temporada 20-21 de la companyia Les Fugitives al Teatre Tantarantana, amb el suport d’ATIC Associació Teatral d’Innovació i Complicitats.

Vaig llegir per primer cop Te deix, amor, la mar com a penyora a la Universitat. Una companya me’l va deixar assegurant que m’encantaria i tenia raó. Des de llavors aquest relat es va quedar guardat a la capseta on el meu cervell desa les coses especials i boniques. Per això, quan en una assignatura del MUET (Màster Universitari d’Estudis Teatrals) em van proposar fer una adaptació teatral, de seguida vaig recuperar-lo. Allà vaig crear un primer esbós que mai em va acabar de convèncer. Un dia els vaig parlar a les Fugitives del relat i de l’esborrany que tenia guardat en un calaix i de seguida es van enamorar de Te deix, amor, la mar com a penyora. Vam reorganitzar les escenes i canviar l’estructura i amb la Judith Corona vam reescriure els diàlegs fins a arribar al text que avui en dia podeu veure. Volíem ser fidels a la història d’amor, i a la duresa dels impediments que es troben contínuament. Però ens hem pres totes les llibertats necessàries per convertir literatura en teatre.

 Maria Ten

Com a directores hem parat especial atenció en mantenir el to poètic del relatat en la posada en escena i, malgrat que el repte no era fàcil, us garantim que ho hem aconseguit. Hem tingut cura dels detalls, de les mirades i dels petits gestos, i els hem omplert de sensibilitat i de música. Ho hem fet, gràcies a un equip increïble de dones talentoses i apassionades que han posat tota la seva ànima al projecte.

Esperem que les vostres ànimes també quedin captivades per aquesta obra protagonitzada per dues dones valentes que s’estimen a contracorrent, trobant petits moments de calma en mig del temporal. 

Quin rabiós dolor ens fa pensar que encara avui en dia el món està ple d’Aines i de Maries que no poden estimar-se lliurement. Aquesta obra va dedicada a totes elles, i esperem que serveixi per visibilitzar una mica més la seva valentia, la seva força i la seva lluita.

Laia Pujol i Maria Ten