#PROJECTECOMUNITARI #CREATIVERAPPORT

Des de la temporada 2011-2012 el Tantarantana desenvolupa un projecte de teatre comunitari intergeneracional i intercultural: el Projecte PI(E)CE, dirigit per la coreògrafa Constanza Brncic i el dramaturg Albert Tola.

PI(E)CE es va originar com a projecte de teatre comunitari dins les aules: PI(E)CE Educatiu és un taller anual realitzat en horari lectiu que consisteix en la creació i l’exhibició d’una peça de teatre i dansa a través de la investigació col·lectiva d’un grup divers format per alumnes de l’aula d’acollida, estudiants d’arts escèniques i gent gran del barri del Raval. Després de deu anys de recorregut, el projecte ha crescut donant lloc a la companyia PI(E)CE, integrada per aquells participants en les diferents edicions del PI(E)CE educatiu que s’han sentit identificats amb el projecte i volen seguir aprofundint en el procés de creació artística. La companyia PI(E)CE està formada per persones de procedències ben diverses i edats compreses entre els 15 i els 80 anys.

Des de la temporada passada, la companyia PIECE forma part del programa europeu Creative Rapport, juntament amb altres tres projectes ACTA (Regne Unit), Historieberättarna (Suècia) i Teatr Grodzki (Polònia). Creative Rapport és un projecte de cooperació entre aquest quatre partners europeus que, al llarg de 31 mesos, facilita espais de trobada artística entre persones refugiades i comunitats d’acollida, utilitzant i desenvolupant diferents pràctiques artístiques i col·laboratives. Cadascun dels quatre projectes participants al Creative Rapport desenvolupa una obra amb un tema en comú: la integració i la defensa dels drets de les persones migrades des de la visió de diferents disciplines creatives. La companyia PI(E)CE s’aproparà al tema mitjançant una combinació de paraula i moviment, convertint experiències individuals dels membres de la companyia en experiència col·lectiva mitjançant la gravació d’una pel·lícula. El resultat de les quatre propostes es podrà veure on-line a partir del juny 2021.

Este lugar 2020 és una peça audiovisual creada durant el confinament de primavera i estiu de 2020. La peça, sorgida enlloc de l’espectacle escènic que havíem de fer durant aquest període, és un testimoniatge del pas dels dies, les inquietuds, esdeveniments de tota mena, així com de les nostres sensacions en espais que sobtadament adquirien noves reverberacions: la nostra casa i les cases dels altres, a les quals teníem accés gràcies a les plataformes de videoconferència. Un viatge colpidor cap a l’íntim redescobriment dels nostres cossos i del nostre espai vital en la incertesa fantasmal del pas dels mesos.

Enmig de tot aquest periple artístic i social, tot compartint emocions, impressions i vivències, es va donar de manera natural un acompanyament col·lectiu entre nosaltres, del tot transversal. El procés va requerir un grau d’implicació alta per part del grup, donada la dificultat de concentració, a causa de les diferents notícies que ens anaven deixant perplexos. De manera subtil, tant en les concepcions de les sessions com en el transcurs d’aquestes, el moment històric tan potent que hem viscut al llarg de la pandèmia a Barcelona, els seus processos i fases, anaven deixant petjada. El procés artístic de Projecte PI(È)CE ens va consolar i ens va acompanyar malgrat l’aïllament casolà. Des del respecte a tota individualitat i des d’una franquesa extraordinàriament generosa, vam reflexionar i expressar conjuntament les nostres emocions, així com construir un imaginari en comú en un moment en què semblava que tot s’enfonsava i que el context històric conduïa a una introspecció. Això no obstant, la nostra peça de videoart no és un exercici al servei dels nostres processos personals, sinó que, tal com busquem en les nostres peces escèniques, vol donar-li a aquest procés personal una dimensió artística transmissible a altres persones, i que hi vegin reflectides una mica d’allò que poguessin sentir durant aquells mesos tan incerts, íntims i fantasmals.

Julio Álvarez (coordinador i participant)
¡Parecía que el confinamiento producido por la Covid19 iba a acabar con nuestro sueño de creación del espectáculo de Piece para el proyecto Internacional Rapport! A punto de empezar los ensayos, nos tuvimos que quedarnos  tod@s en casa! Pero si algo hemos aprendido durante estos 9 años de trabajo con este proyecto de creación intergeneracional, es el de poder seguir creando incluso ante la adversidad. ¡La pandemia nos lo puso difícil y eso precisamente fue la ocasión para reinventarnos! ¡Aprendimos a sacarle partido a la tecnología del trabajo online! Fue impresionante comprobar cómo tod@s respondimos a esta nueva aventura virtual! Aprendimos, improvisamos, descubrimos nuevas posibilidades sobre la marcha. ¡Ahora toca compartir esta gran experiencia con el público! Será un estreno presencial en el Tantarantana con todo el protocolo necesario pero con la inmensa alegría de volvernos a ver, marcando distancia, y descubrir de lo que fuimos capaces! ¡Una locura virtual hecha presencia!

Constanza Brnčić (directora i coreògrafa)
“En principi el projecte havia de ser una peça escènica i, a causa de la pandèmia, vàrem haver de prendre altres decisions artístiques, com tothom. Va ser difícil el canvi de mitjà, la virtualitat, el no poder estar juntes, tocar-nos, olorar-nos. Però ben des de el principi vaig veure clar que havíem de posar l’accent en l’ampliació perceptiva defugint de focalitzar l’imaginari en el visible, en l’imatge. Per això les sessions de treball es varen centrar a recuperar el tacte, l’oïda, la relació del cos amb l’espai real, compartint aquesta experiència des de la finestra virtual del zoom. Ens vàrem fixar molt en com percebíem el nostre entorn familiar, en el significat de la noció de casa i del cos com a llar. En aquesta escolta, inevitablement, varen aparèixer els fantasmes. Tots els fantasmes, darrere i davant les màscares que diàriament vestim.”

Albert Tola (dramaturg)
“Continuar amb el procés de PI(È)CE al llarg del confinament ha significat per mi donar un pas endavant en la nostra intimitat artística i humana com a grup. Totes vivíem circumstàncies en comú… la relació amb el COVID, el confinament a les cases, les primeres sortides al carrer, l’ús de la mascareta; miralls iguals on es reflectien coses diverses. Però també teníem en comú l’arribada dels primers dies de calor, quan la primavera confluïa en l’estiu, o una setmana d’intenses pluges que totes podíem contemplar des de la introspecció de les nostres finestres. Al llarg de les sessions de zoom, en tenir accés a l’interior de les cases, ens acompanyàvem en aquest discórrer del temps, en l’impacte de les notícies de l’àmbit privat i del social, érem testimonis de com vivien les altres i érem acompanyats pel testimoniatge de com vivíem nosaltres, també emmirallats en la pantalla.”