Si ens preguntem per la banda sonora de la transició espanyola, és probable que moltes de nosaltres pensem en la música de la movida madrileña: des del punk-rock d’Alaska y Dinarama i Kaka de Luxe al tecno-pop de Mecano i Tino Casals, entre molts d’altres referents. Les cançons d’aquests grups estan associades a missatges més o menys explícits de transgressió, progressisme i llibertat. Pertanyen a un imaginari que s’allunya radicalment de la caspa, el puritanisme i els valors tradicionals vinculats a la música espanyola durant el franquisme.

Però què passa amb la música d’altres artistes que també acaparaven les llistes d’èxits d’aquests anys, com la Rocío Jurado, la María Jiménez o la Mari Trini? Aquestes figures de la cançó popular no proposen grans ruptures estètiques i musicals, sinó que, hereves de la copla, la balada romàntica i la cançó d’autor, van llaurar la seva trajectòria en camins que ja s’havien obert durant la dictadura. No obstant això, moltes de les seves cançons vehiculen missatges proto-feministes que no només van deixar una profunda empremta en el gran públic de l’època, sinó que, ara com ara, continuen sent reivindicades pels feminismes i la lluita LGTBIQ+.

Aleshores, per què associem a la Rocío Jurado amb l’Espanya “cañí” i a l’Alaska amb la contracultura dels vuitanta quan “la más grande” va cantar a l’empoderament i la masturbació femenina i Olvido Gara fa anys que col·labora amb la ràdio de la Conferència Episcopal? Té a veure amb l’apropiació que va fer el franquisme de la cançó espanyola? Té a veure amb el model de dona que projecta cada artista? Té a veure amb qüestions musicals, estètiques o de classe? Cançons que acaben en fade out intenta respondre a aquestes preguntes des de l’escena, convertint una recerca musicològica en una conferència performativa amb mirada feminista, ànima folklòrica i música en directe.

Salvador S. Sánchez

Gema Moraleda, Giandomenico Corvelli, Sierra Espinar, Laura Milazzo, Francesca Romana Degl’Innocenti, Cia Casa Real, La Calòrica, Associació Cultural La Tramolleta, Ana (Nita) Celdrán, Ferran Jiménez, Escola La Tramolla, Alexandra García, Laura Roura, El Maldà, Sala Atrium, Nil Martín, Joan Navarro, Álex Rodríguez, Anna Espunya, Andrés Piza, Júlia Faneca i tot l’equip del teatre i l’escola Eòlia.