El desig del cor parla d’una família disfuncional (com totes) que espera el retorn de la seva filla d’Austràlia. Durant aquesta espera, al menjador de casa es materialitzen els desitjos, les pors i les pulsions més viscerals que allunyen el pare, la mare i la tieta, del que s’espera d’ells, segons els rols que marca la societat. El model familiar té unes lleis clares, i hi ha coses que hi caben i coses que no: desitjar la teva filla, tenir por a la mort o menjar-te a tu mateix, són algunes de les coses que aquesta família pot arribar a imaginar, perquè a dins de la imaginació cap tot. Amb les seves projeccions ens faran riure i ens faran reflexionar.

Durant tota la peça, els personatges hauran d’exercir un control extrem perquè els seus pensaments no prenguin forma i no es facin reals, i tant les escenes còmiques i surrealistes com els conflictes més profunds passen per un mecanisme de censura. S’equivoquen i tornen a començar en un sistema de prova i error: entren en un bucle interminable, un bucle en el qual les paraules i les accions es repeteixen una vegada i una altra. Cada vegada que imaginen alguna cosa, aquesta imaginació entrarà en conflicte amb la seva estructura: es congelaran a sobre de l’escenari i tornaran a començar, evitaran l’error i prendran un altre camí. No hi ha manera de sortir del bucle, perquè no hi ha manera de sortir dels traumes familiars.

Aquest és un dels 21 projectes seleccionats dins la primera convocatòria conjunta de Textos i projectes 21-22 “On el teatre batega” que s’organitzen des dels Teatres de Proximitat.

El desig del cor, escrita per Caryl Churchill l’any 1997, és la primera part d’una obra, Cor blau, que junta dos textos inicialment independents.

Amb aquest projecte volem qüestionar el paper de la família en la nostra societat i reflexionar sobre la seva inestabilitat estructural, que existeix tant quan els membres estan units com quan estan dispersos. També volem estimular una reflexió sobre el llenguatge que es crea dins d’aquesta estructura, per explorar-ne els límits, per veure fins a quin punt és possible una comunicació que sigui efectiva i real, que no es basi en l’omissió i la manipulació de la informació: una comunicació que no sigui una mentida.

Ens interessa investigar també els límits que distingeixen la realitat i la ficció, i explorar els mecanismes que s’activen quan viure en la imaginació i la mentida semblen les alternatives més atractives, més sòlides, i les úniques que poden fer una sensació, encara que sigui fictícia, d’estabilitat.

L’objectiu principal que pretenem aconseguir amb aquest projecte és explorar com la presència de la família, estructura social imponent i omnipresent, condiciona profundament les nostres vides des del naixement. Per a nosaltres, és important preguntar-se fins a quin punt és possible sobreviure a la família, tant quan és massa present com quan no hi és.

Lucia Del Greco