#LOCOAMORIS

L’amor no és un estat. És un lloc. Enamorar-se és trobar-se, és coincidir en aquest lloc. I sona abstracte, però és un lloc concret que no habites tu, sinó que t’habita, que s’obre dins teu. Per això ens sentim tan grans quan ens enamorem. I a la vegada tan petits. Perquè sents que et treu de tu. Perquè d’alguna manera entres al lloc que s’ha obert dins l’altre. I és un lloc que desconeixes totalment. Per això dona tant vertigen. Aquesta sensació a l’estómac, que alguns li diuen “papallones”, és vertigen davant la immensitat d’un lloc desconegut. D’alguna manera som la suma de totes les persones que hem estimat, no? El lloc de l’amor som nosaltres.

LOCO AMORIS (‘el lloc de l’amor’ en llatí) sorgeix d’un impuls creatiu arrel de la nostra experiència com a parella: una relació a distància. Partint d’aquesta situació concreta cada cop més comuna, aquest projecte obre la reflexió cap a un lloc tan ampli i extens com és l’amor en una de les seves infinites formes.

Qui més qui menys ha viscut, està vivint o viurà una relació a distància: la soledat, la impotència, l’eufòria dels retrobaments, i la sensació que el millor lloc del món és una persona. Nosaltres dos vam viure a distància, un a Paris i l’altra a Barcelona. Van ser dos anys plens d’experiències, estats d’ànim i reflexions de tot tipus. LOCO AMORIS porta a l’escenari l’essència d’aquestes vivències. Quan ens pregunten si tot el que hi succeeix va passar de debò, sempre contestem el mateix: al final, qualsevol relació té un punt imaginari, no?

El Pau, la Clara, la Yaiza, l’Uriel i l’Alba han fet que un projecte tan íntim trascendeixi l’esfera de lo personal, portant al teatre una pregunta que portem segles fent-nos com a espècie: què vol dir estimar?

Nosaltres encara no tenim la resposta, però ens la volem fer amb vosaltres.

Pablo i Emma