Saltar al contingut principal
LOS HIJOS PERDIDOS DE DIOS

LOS HIJOS PERDIDOS DE DIOS

30ª TEMPORADA DEL TANTARANTANA: El fruit de #30anys de teatre

 

LOS HIJOS PERDIDOS DE DIOS

CIA LA CASA DE ASTERION | Escrit per Alexandre Rodríguez i Fons
Del 18 de gener al 5 de febrer de 2023 a la sala Àtic22

Una sobretaula de 80 anys plena de fantasmes i fantasies.

#LosHijosPerdidosDeDios #30anysTantarantana

DESCRIPCIÓ DE L’ESPECTACLE

Alacant va ser la ciutat on els republicans van afusellar a José Antonio Primo de Rivera. Cada 20 de novembre, durant més de quaranta anys, falangistes de tota Espanya, ocupaven la ciutat per celebrar una missa fúnebre en el seu honor. Va ser llavors quan l’avi del meu amic va construir El Bancal, una casa als afores, on amagar-se amb la família cada aniversari del magnicidi.

Aquesta és la casa on som ara. Una casa plena d’habitacions, plenes de secrets sobre les tres generacions d’aquesta família.

A El Bancal hi té lloc la sobretaula més abundant i escassa del país. Una sobretaula de 80 anys. Una sobretaula de fantasmes i fantasies: Angelito, el cow-boy suïcida. El tio Pedro, el germà de l’avi del meu amic, esclau de la prostitució feixista. Maria José i Rosa, falleres del final de la dictadura, modernes i atees durant la transició. I el bufó Alvaro, la persona més jove en ser expulsada de totes les discoteques guiris de Benidorm.

‘Los hijos perdidos de Dios’ és una obra sobre la memòria, sobre les persones que recorden i les persones recordades. Fins i tot, i de vegades, sobre les persones que no recorden i les persones que no són recordades. Una obra en tres actes: la joventut de tres generacions, la mitologia d’una familia d’esquerres d’Alacant des dels anys 40 fins avui. La vida és el que passa entre dictadures, amor i festes. I quan menys t’ho esperes, ja l’has oblidat.

Una nova proposta de La casa de Asterión, una peça de teatre radical on l’intèrpret és el centre de la creació artística, i el seu sacrifici a escena i la seva metamorfosi constant la base a partir de la qual s’inicia l’aquelarre.

INFORMACIÓ

HORARIS

DIJOUS 20H
DIVENDRES 20H
DISSABTE 20H
DIUMENGE 18:30H

IDIOMA I DURADA

Valencià i castellà | Durada 135′

Descarrega’t el material de premsa

PREUS

Entrada anticipada a 15€ fins a l’11 de gener, limitada a les primeres 15 entrades per sessió.
Entrada a 17€ a partir del 12 de gener al web.
Entrada general a 22€
a partir del 12 de gener a taquilla.

DESCOMPTES

14€ Butaca jove (menors de 25 anys), estudiants d’arts escèniques, targeta acreditativa de discapacitat i descompte atur (aquests descomptes requereixen acreditació).
14€ Descompte de grups a partir de 10 persones.
17€ Carnet de biblioteques, Carnet TresC, Carnet Jove i majors de 65 anys.

ABONAMENTS

ABONAMENT 4 L’esporàdica: 58€ per a 4 entrades
ABONAMENT 6 L’amiga: 84€ per a 6 entrades
ABONAMENT 10 La més fan: 130€ per a 10 entrades

+INFO

FITXA ARTÍSTICA

PRODUCCIÓ

LA CASA DE ASTERIÓN

AUTORIA

ALEXANDRE RODRÍGUEZ I FONS

DIRECCIÓ

ASTERIÓN

INTERPRETACIÓ

JÚLIA BARRAGAN
ALBERT MIRÓ
JÚLIA MORELLA
ALEXANDRE FONS

COREOGRAFIA

VÍCTOR JOSEP RODRIGO

IL·LUMINACIÓ

ANDRÉS PIZA

ESCENOGRAFIA

BRENDA CABRERA

DISSENY IMATGE PROMOCIONAL

MIREIA FERRÉ

NOTES D’AUTORIA

El teatre grotesc és la tragèdia sense la catarsi.
Jan Kott: Shakespeare our contemporary

Octubre de 2021. Estrena de Posespaña al Teatre Eòlia de Barcelona. Inici del procés d’escenificació de Los hijos perdidos de Dios.

Generalitzar el patiment: comunisme; particularitzar el patiment: literatura.
Philip Roth: I married a comunist

Febrer de 2022. Primera lectura dramatitzada de Los hijos perdidos de Dios a la Virgueria, Barcelona. Primer contacte amb el públic.
La intimitat rodejada d’ulls.

Art is an imitation of life
Victor Turner: From ritual to theatre

Març de 2022. Masterclass al laboratori Troubleyn de Jan Fabre a Amberes.
Els peus plens de sang. Teatre, per fi!

(…) ya le tenía por cuerdo y ya por loco, porque lo que hablaba era concertado, elegante y bien dicho, y lo que hacía, disparatado, temerario y tonto.
Cervantes: El Quijote, segunda parte

Maig de 2022. Primers assajos després d’Amberes. Nova concepció del performer del segle XXI. El intérprete andante. L’equilibri que produeix la lucidesa de la esquizofrenia. Llibertat, per fi!

El mito cuenta y basta, está exento de psicología y moral.

Stefano Bartolini, ponència a la Scuola Conia, Cesena, Itàlia, juliol de 2022.
¿És el llenguatge estètic de La casa de Asterión el mite?

Tutto è ora volto in caos: sano solo al centro di un nulla grigio e torbido, ad ecco, io so che cosa questo significa, ed anche di averlo sempre saputo: sono di nuovo in Lager, e nulla era vero all’infuori del lager. Il resto era breve vacanza, o inganno dei sensi, sogno: la famiglia, la natura in fiore, la casa…

Primo Levi: Si això és un home

Museu Auswitch i museu Buchenwald, Polònia i Alemanya, agost de 2022.
Estudi sobre l’horror: el Lager i l’escriptura.
Cal un narrador de la talla de Dostoiesvki per a poder comprendre el Lager, diu Semprún.
Escrivim per a acabar amb la mort, diu Semprún.
Ascesis.

Las enseñanzas de la sana razón tendrían, por tanto, que vencer en España grandes obstáculos, y no por tener que expulsar a la ignorancia, sino porque se opone a ella un extraño gusto, que considera vulgar lo natural y no cree nunca experimentar una sensación sublime si su objeto no es extraordinario.

Kant: Observaciones sobre el sentimiento de lo bello y lo sublime

Madrid. Agosto de 2022. Estudio de las pinturas negras de Goya en el Prado. Visita al Valle de los Caídos.
Tierra ocre y ceniza para la cueva.
Para el mar, Sorolla.
Para el tercer acto, una fiesta. La vida es lo que pasa entre fiesta y fiesta.

Aunque bajo la tierra
mi amante cuerpo esté,
escríbeme a la tierra
que yo te escribiré.

Miguel Hernández: Carta

Octubre de 2022. Ensayos de Los hijos perdidos de Dios.
Desde el centro de la vorágine, uno vocecita dulce susurra: ¿Dónde está el amor y la belleza? ¿En medio del horror, delante del horro, detrás…?

Mañana os querrán hacer creer que todo esto era una utopía, pero nosotros lo hemos visto, con nuestros propios ojos, no creáis si os dicen lo contrario mañana, Alfredo Berlingheri está vivo, pero el patrón está muerto.

Bernanrdo Bertolucci: Novecento, 1976

Existe la belleza en el horror.
Bellesa, per fi!

Dels quadrens de dramatúrgia d’Alexandre Rodríguez i Fons

MENCIÓ ESPECIAL

Agraïments a l’Aleix Fauró i Teatre Kaddish.

Amb el suport de la Diputació de Barcelona.

TAMBÉ ET POT INTERESSAR…

SUBSCRIU-TE AL BUTLLETÍ

Enhorabona! Ja formes part del Tantarantana. A partir d'ara rebràs els nostres butlletins.