Nick, fill adoptiu de l’Andrea i en Pol, arriba afectat del col·legi perquè la seva companya Anna li ha dit “negrata de merda”. Els pares d’en Nick intenten convèncer els pares de l’Anna (Laura i Joan) per a que aquesta demani disculpes per l’insult racista. Amb una sola frase comença la lluita de poder entre les dues famílies: els pares de l’Anna consideren innecessàries les disculpes de la seva filla. Al·leguen que en cas d’haver-se produït l’incident, es tracta de coses de nens, però que sota cap concepte es tracta de racisme. Ambdós nens tenen 5 anys i no hi ha ningú que pugui confirmar el suposat insult. L’Andrea i en Pol decideixen no quedar-se de braços creuats i contacten amb una periodista que escriu un article sobre el tema. El camp de batalla està servit, cap de les parelles està disposada a cedir: aquest fet desencadenarà una confrontació entre els dos matrimonis per disputar-se la raó i una successió de fets de microviolència tan comuns a la nostra societat: el masclisme, el classisme, la xenofòbia, l’homofòbia, etc.

Ens enfrontem als actes contradictoris que tots hem tingut, a la distància entre el discurs i els fets, a les fal·làcies en les que ens ocultem per a no acceptar els nostres prejudicis, la nostra conducta erràtica i, al cap i a la fi, la nostra responsabilitat en aquesta societat on una nena pot dir-li a un nen “negrata de merda”.

Premi Ciutat de Manacor de Teatre 2018