#ResidènciaArtística #FàbricadeCreació #30anysTantarantana

Les RESIDÈNCIES ARTÍSTIQUES DE TEMPORADA és un projecte que va néixer fa dues temporades i està pensat per a donar l’empenta final a projectes en fase de desenvolupament.

Aquesta residència consisteix en la cessió d’un espai de reunió i treball de taula durant una setmana, un espai escènic amb tota la dotació tècnica durant les 3 setmanes consecutives, un acompanyament artístic i tècnic per altres professionals de les arts escèniques, un assessorament de producció i comunicació i una dotació econòmica com a suport a la producció. L’espectacle generat en la residència anual pot formar part de la propera temporada del Tantarantana.

“Com de mínima potser l’ona vibracional per produir so? Fins on sosté el cos el desequilibri abans de caure?
Ens llancem amb aquestes preguntes i d’altres, amb curiositat a una proposta des del so i el moviment, que presenta una construcció pictòrica del cos a l’escena. Que musicalment treballa amb l’ús d’un sol so, i els cossos i el moviment com oscil·ladors entre el zoom in i el zoom out.”

Ens interessa seguir apostant per la ruptura de rolls (cos/so) Tot i que mai hem afrontat el procés únicament des de la nostra disciplina respectivament, ens interessa desenvolupar una mica més aquest treball en relació a l’aposta per esborrar la tasca de cada u, però també la introducció de l’objecte sonor com un cos més, amb el que ens relacionem. La fotografia pictòrica de la peça, l’hem tractat des d’una perspectiva de treballar el cos com una massa orgànica i estètica, que arran del treball corporal i musical permetia, tractant-lo així, oferir una perspectiva de quadre, de detall, altra manera de fer un zoom. En el sentit de poder veure com està funcionant i afectant-se, aquesta màquina que està generant aquell so o aquell moviment, que d’altra banda veiem.

Pel que fa al zoom, aquest desplega molts fronts i a la vegada serveix de connector, abraçant totes les diverses perspectives de construcció de l’escena que es proven. Amb la idea de zoom, es pot mirar el subjecte en qüestió d’una manera detallada, que a penes pots relacionar amb la seua globalitat total. De sobte, es converteix en un subjecte quasi independent, que funciona per si sol. Agafant el moviment i el so des d’aquesta idea.

Ens interessa doncs, afrontar ara el treball des d’aquesta variant entre la relació instrument-cos, on està el límit entre tots dosi de quina manera manipular l’objecte coreogràficament. Aquesta aproximació ens interessa construir-la partint d’aquestes dues idees, sobre el cos i el so. En quant al discurs del cos, partim d’un interès entorn al zoom in i a la caiguda. Així el definim en termes generals, però ens presenta moltes formes, no sols com un potencial poètic-conceptual, si no com un generador de discurs de moviment, de discurs estètic. A dia d’avui, ens aproxima a la vulnerabilitat i la fragilitat. Si bé, que es lo fràgil per a nosaltres? Potser podem parlar de lo fràgil i vulnerable com un estat físic que es caracteritza per una intrínseca relació amb l’entorn. Un cos fràgil o un estat fràgil es caracteritza per estar vulnerable i exposat allò que pot afectar-li, fent així que siga modificable, permeable i transformable.
Ens sembla interessant la falta de subjecció que presenten. I es just això, que no es presenten davant lo altre com un subjecte tancat, fet. Si no, mes bé el contrari, no saben res posseeixen ignorància absoluta, i per tant curiositat i apertura davant el que el com i el per que. A un so trobem molta informació implícita (els harmònics) que no necessàriament percebem a simple vista. Tota aquesta informació fa que aquest so siga el que és i no un altre. Si ens apropem i escoltem amb cura potser puguem percebre aquests detalls, en canvi quan prenem distància aquests detalls es difuminen i el so pren una forma més compacta. Amb aquesta premissa, abordem el so des d’un punt cru i amb intenció de buscar sonoritats variades, partint dels sons plans produïts per mànegues (on aquests detalls es poden percebre) i les possibilitats efectistes que aquestes ens ofereixen, passant per la improvisació lliure, el so acústic o l’electrònica.
En aquests diferents àmbits, la vibració serà allò que utilitzarem com a fil conductor.