Nuno Rebelo i Constanza Brnčić col.laboren desde fa uns anys en diversos treballs de creació escènica. L’interés que ambdós comparteixen per les músiques experimentals, la improvisació i el plaer pel joc performatiu, els ha portat a trobar-se en diferents ocasions i contextos per improvisar amb so i moviment. A partir d’aquestes trobades, algunes amb públic, d’altres a porta tancada, ha sorgit un llenguatge específic que combina l’acció física i la creació musical.

Si se diera un cuerpo al bullicio, és un primer intent de copçar escènicament aquestes troballes. La peça explora la relació entre moviment i producció de so, treballant a partir del desenvolupament d’estructures. Aquestes generen diverses composicions que fluctúen entre allò atzarós i allò necessari. Els intèrprets utilitzen diversos objectes i instruments que, amplificats, van produint un espai sonor i, a l’hora, fan aparèixer imatges i accions. El fruit n’és una peça que es mou en un terreny entre el concert i la perfomance.