#PrimaveradeBèsties #30anysTantarantana

Una professora és acusada d’adoctrinament després d’haver triat una cançó suposadament polèmica al Festival de Primavera que se celebra cada any a la seva escola. El que a primera vista podria semblar un problema passatger s’acaba convertint en un autèntic terrabastall que sacsejarà tots els membres de la comunitat educativa.

Fins a quin punt les exigències d’una minoria poden arribar a condicionar l’estructura de tot un centre educatiu?

Primavera de bèsties és l’obra guanyadora del Premi Mediterrani de Teatre Pare Colom 2020. Un drama social inspirat en uns fets reals ocorreguts a Mallorca la primavera del 2018, quan una escola va patir un daltabaix després que un grup de pares censurés una cançó en català al festival de final de curs. L’espectacle presenta una posada en escena minimalista, però farcida de sorpreses teatrals que ajuden a destacar unes interpretacions molt acurades i realistes, tot per contar una història que podria passar a qualsevol dels nostres centres educatius.

Va ser durant la primavera del 2018 quan vaig llegir la notícia que em va inspirar a escriure Primavera de bèsties. Veníem dels fets d’octubre i vaig llegir al diari com una escola de Mallorca censurava una cançó en català a un festival de final de curs. Un grup de pares varen considerar que la cançó era partidista i varen fer una recollida de firmes perquè la cançó no s’inclogués a la festa. Al final, el centre va acabar acceptant les demandes d’aquella minoria.

Quan vaig intentar preguntar a l’escola pel cas, ningú me’n va voler parlar. Era un tema incòmode. Però parlant amb altres docents i membres de la comunitat educativa me n’adonava d’una trista realitat: aquestes suposades acusacions d’adoctrinament als professors sempre hi han estat. No és res nou. Amb moltes formes, amb moltes veus, però sempre han intoxicat les nostres escoles.

Tanmateix, Primavera de bèsties és una ficció inspirada en aquells fets. Una història on he intentat no caure en discursos fàcils ni dogmatismes. He intentat plasmar cinc personatges, amb el seu propi punt de vista respecte a una cançó suposadament polèmica. Cinc maneres d’entendre el món que no deixen de representar la pluralitat ideològica que tenim avui en dia. Plasmar la realitat ha estat l’objectiu d’aquest espectacle que toca un tema polèmic, però que diu molt de qui som i de la nostra cultura.

A l’espectacle parlem del pacte de confiança entre pares i professors. Un pacte mai dit, que és la clau de l’obra que veureu a continuació. Aprendre a confiar en el fet que, quan es tanca la porta de l’aula, aquells que ensenyen ajudaran als petits a ser persones crítiques i amb seny.

Però què passa quan es trenca aquest pacte de confiança?

Miquel Mas Fiol